El meu somni va ser prenent forma amb el temps …. Primer amb la formació específica en lactància materna .. que encara dura … i que sorgia de la necessitat d’afrontar aquestes situacions tan desconegudes per a mi com a professional i que eren, al meu parer, l’inici de tot el que vindria després. Poc, em vaig formar com a educadora en massatge infantil, una cosa meravellosa i il · luminador en el meu camí d’atenció afectuosa a la família. Vaig poder comprendre com una carícia podia desencadenar aquesta relació tan bella entre pares i fills, com enfortia el seu primer vincle afectiu i s’iniciava una extensa conversa en l’idioma del contacte físic.
Durant la meva carrera professional, he anat coneixent persones que regaven poc a poc aquesta il · lusió de, algun dia tenir el meu espai, el meu temps i tota la meva energia per tenir cura dels petits i les seves famílies d’aquesta manera tan sana que es podia fer, i jo volia aconseguir. De vegades el somni s’ajornava, altres se sentia tan real, tan possible …
Fins que un dia … com tots els somnis que es volen tant, es compleix! Apareix una d’aquestes persones amb la qual poder dur a terme aquesta il · lusió de veritat, al cent per cent d’energia i en la mateixa direcció. Paula, gràcies. Com aquestes estrelles fugaces que no saps com apareixen, però amb la diferència que tu t’has quedat, m’acompanyes en aquest projecte, i me n’alegro tant ..
Aquest somni es compleix ara i comença una bonica història de vida, real i tangible com una carícia.
Esther.