Els mecanismes de continència a nivell rectal els desencadenen el bon to dels esfínters anals i del múscul puborectal, la bona col·locació del coccis i els reflexes esfinterians que es produeixen quan arriba aire, líquid o femta al recte. En el moment del naixement del nostre fill, el coccis realitza un moviment cap enrere amb la finalitat d’obrir l’estret inferior de la pelvis i afavorir la sortida del nen. A vegades, degut a la pressió del nen i a altres factors externs, el coccis pot quedar bloquejat en aquesta posició, amb la qual cosa, la musculatura del sòl pelvià es veurà afectada i restarà en un estat d’estirament constant on els esfínters es mantindran en situació d’obertura. En un principi els esfínters lluitaran per contraure’s i tancar-se,però si això perdura en el temps, apareixerà deficiència del to dels esfínters traduint-se en una obertura dels mateixos.
La incontinència de gasos és la de menor grau, seguida per la incontinència fecal de líquids, i en major severitat, la incontinència fecal de sòlids. Aquests problemes coloproctològics tenen tractament, ja sigui simptomàtic, curatiu o preventiu. Com més temps es convisqui amb la incontinència, més complicada serà la recuperació.
Una bona prevenció és la de valorar i tractar la mobilitat del coccis passats pocs dies del part, així s’evita que quedi fixat en una mala posició.
Mireia Valls